A Un lloc perfecte acompanyem quatre insectes que busquen l?indret ideal per viure. L?abella necessita flors i la libèl·lula, un bassal petit. La marieta vol fulles verdes i l?escarabat, un arbre on pondre els ous. Junts emprenen la cerca, però cada lloc on proven sort està contaminat o replet de perills: una pila d?escombraries, restes d?aerosols per controlar plagues i tota mena de rastres del que anomenem civilització. Aconseguiran trobar el seu lloc al món? Amb un estil inconfusible com calidesa de la seva paleta de colors, Lucy Cousins aconsegueix despertar la consciència mediambiental dels més petits davant l?impacte humà en aquest ecosistema compartit que és el planeta.

«Com deu ser el mapa de la cosa més petita del món?» Quan estem perduts, acostumem a orientar-nos amb un mapa, tot i que de vegades no resulti tan senzill. En aquesta nova entrega de la sèrie emblemàtica de Shinsuke Yoshitake, Y? aprèn a interpretar les claus que la seva mare li dibuixa per tal de fer un encàrrec i tornar a casa. A la seva manera, acaba inventant camins. Perquè la veritable aventura comença més aviat a l?hora de tornar i entre pregunta i pregunta, recurs molt popular entre els més menuts per comprendre el món. Pot haver tants mapes com coses vulguem saber: des d?on és la peixateria del mercat fins a com ens sentim i a què s?assembla el futur, quines coses ens agrada fer de debò i quin és el nostre amagatall preferit. I ara, on soc? és un llibre ple d?humor, enginy i recursos perquè els petits lectors joves s?endinsin en alguns temes aparentment complexos.

«El senyor Elefant es gronxa a la teranyina. L?Aranya exclama estirant el fil: ?Quina bona presa!?.»
La senyora Aranya ha teixit una teranyina entre dos arbres de la sabana i, mentre es passeja per allà, el senyor Elefant decideix utilitzar-la com a gronxador. La senyora Aranya, amb una fam d?elefant, estira el fil i captura la seva presa: pam! I és que ella només pensa en el banquet, mentre que l?Elefant sols hi sap veure l?oportunitat de divertir-se tot i el perillós pla de la seva amiga. Un àlbum que celebra l?amistat. Éric Battut ens ofereix una història que entendreix i, amb un estil minimalista i ple de colors càlids, perfila amb humor la trobada d?aquesta parella de personatges inoblidables.

«En silenci, les llavors germinen en silenci i esperen tranquil·lament que els fem cas.» Mai sabem quina aventura ens depara el camí. Per als protagonistes d?aquesta història, un gat i un conill, viatjar acompanyat és la millor que fer-ho tot sol, perdre?s sembla una bona manera de trobar-se i, davant d?un imprevist, la imaginació esdevé una gran aliada. Com la família que un escull o el company de viatges i fatigues. I perquè tot el que se sembra tard o d?hora acaba donant fruits. Sandrine Kao, autora de La carícia del vent (Libros del Zorro Rojo, 2022), ens guia en un viatge bellíssim per la natura, a través de vinyetes i paisatges tant vius com delicats. Els dibuixos i els textos, que fan pensar en haikus, elaboren pensaments tan senzills com transcendentals relacionats amb la meditació i les filosofies orientals.

«Sydney Smith captura meravellosament la por i l?esperança que comporten els canvis. Un àlbum sobre el record i els nous començaments.» BookPage De l?autor de Parlo com el riu (Libros del Zorro Rojo, 2021), Te?n recordes? ens ofereix una mirada plena de sensibilitat i dirigida als mecanismes de la memòria. Entre el somni i la vigília, una mare i el seu fill comparteixen els seus records preferits. La dolçor de les baies que van recollir en un pícnic amb el pare, aquella caiguda amb bicicleta sobre un piló de fenc, l?olor del llum d?oli de l?avi durant la tempesta. Ara només hi són mare i fill, i l?escenari dels records queda molt lluny. Passat i futur es desdibuixen per deixar pas al moment més preuat: el present. Aquest pot convertir-se en la millor evocació quan l?oblit s?entrellaça amb l?esperança del que queda per viure. Sydney Smith juga com sempre amb les llums i les ombres a les seves il·lustracions, tan memorables com el millor de la infància. Una invitació per reflexionar sobre la malenconia i la memòria.

En plena Guerra Civil, el Comissariat de Propaganda de Catalunya va inaugurar la seva col·lecció infantil amb l’Auca del noi català, antifeixista i humà, com una resposta artística i poètica, de caire popular, a les dificultats extremes que patia la Segona República. L’Auca repassa en quaranta-vuit vinyetes bicolors la vida d’un vailet modèlic, en Germà, des que neix un 19 de juliol —coincident amb el cop d’Estat a Barcelona a mans dels nacionalistes— fins que és enviat al front de Madrid. Mitjançant rodolins, del fotògraf i editor Pere Català i Pic, en Germà difon consells i moralitats en el marc quotidià del que es considerava ser «un bon jan, republicà i català». En aquesta obra singular, destaca el compromís polític i ciutadà de la Catalunya republicana recolzat en l’ideal de bellesa que el noucentisme considerava fonamental en l’educació. Les il·lustracions del mestre Josep Obiols, «l’home cívic», que van servir com instrument de propaganda a l’estranger en contra del feixisme, són una mostra del seu compromís a favor de l’ensenyament i la cultura en català.

Tothom ho sap: és més fàcil adormir-se després de llegir un llibre. A l?Estel·la i al seu pare també els encanta una bona història abans de dormir com un tronc. Però aquesta nit, després de nou contes, la petita no té gens ni mica de son. Potser algú l?hi ha pres? Per sort els detectius Hippo i Flamenc, al costat dels altres peluixos i joguines de l?habitació, s?embarquen immediatament en una minuciosa recerca. En el seu segon àlbum il·lustrat, Anete Melece aconsegueix retratar de manera entranyable aquest moment compartit entre pares cansats i les seves feres sense son.

Kintsugi és l'art japonès de restaurar una peça de ceràmica trencada tot unint els fragments amb una barreja de resina i metalls nobles: or, plata o platí. Així neix un objecte nou, únic i irrepetible, les fractures del qual expliquen una història: les coses més preuades poden caure i fer-se miques, però tenen solució. Com les persones. La màgia de l'art els aporta una singularitat conquistada. Aquí hi ha un ocell que fuig, una tassa que es trenca, i tenen lloc un viatge, un descobriment i una transformació. El que semblava inassolible acaba restituint la bellesa al món. La filosofia d'aquesta tècnica ancestral ?reparar la fractura, curar la ferida, ennoblir la cicatriu? inspira el nou llibre de l'autora de Migrants (Premi Llibreter 2020). Kintsugi és una rondalla silent que ens parla de la pèrdua i la caiguda, la curació a través del viatge iniciàtic, no exempt de dificultats, i la possibilitat de superar l'adversitat i el trauma. L'acceptació de la mateixa fragilitat.
Una elaboració serena dels avatars de l'existència, de tot allò viscut, dotat d'un eloqüent simbolisme gràfic que segueix l?estela de Migrants, encara que de manera més intimista, i que poden compartir grans i petits.

Veig, veig, què veus? Piruletes que creixen
al mig d?un prat? Una planxa de surf en miniatura que ha sigut arrossegada per les onades? Una ungla gegant encallada en un mareny? Però això no pot ser! Aquest divertit títol de Raphäel Martin i Claire Schvartz ens convida a passejar pel bosc, la platja i la muntanya amb els ulls ben oberts, i descobrir enginyoses formes, no sempre fàcils d?identificar, que, sovint, desafien la nostra imaginació.
Corre! Obre el llibre i afronta?t al repte de resoldre més de quaranta endevinalles sobre tot allò que s?amaga, camufla i sorprèn de l?entorn natural. En la part esquerra de cada doble pàgina trobaràs enigmàtiques figures
(i alguna pista) que posaran a prova tots els teus coneixements. Per sort, la informació de la part dreta t?ajudarà a entendre el que estàs contemplant amb senzilles explicacions.

Arriba l?hora de dormir i també de llegir. El preferit de Serafina és El llibre blau, perquè només obrir les seves pàgines comença un viatge ple de sorpreses en el qual no hi ha límits ni se segueix un camí preestablert. A través del llibre blau, Serafina i el seu pare es deixen guiar per les preguntes que planteja l?aventura. Els desitjos de la protagonista, però també la superació de les seves pròpies pors i
la confiança en el seu instint, l?ajuden a orientar-se en un camí d?infinites possibilitats: «¿Em pregunto què descobrirem ara?». Una epopeia en la qual les paraules també juguen: «També podríem esperar el tren d?abans, si arriba amb retard... O el tren de demà, si s?ha avançat». Germano Zullo i Albertine uneixen novament el seu talent en una oda a la lectura que va més enllà de la simple consigna, oferint un manual excel·lent per gaudir d?aquest temps compartit.